La paràlisi cerebral

La paràlisi cerebral descriu un grup de trastorns del desenvolupament psicomotor, permanent i no progressiu, causada per una lesió en el cervell produïda durant la gestació, el part o durant els tres primers anys de vida del nen. Els desordres psicomotrius de la paràlisi cerebral estan, sovint, acompanyats de problemes sensitius, cognitius, de comunicació i percepció, i en algunes ocasions, de trastorns del comportament.

La paràlisi cerebral en set punts bàsics:

-La paràlisi cerebral és un desordre permanent el que implica que la lesió neurològica és irreversible i persisteix al llarg de tota la vida.

-Aquesta lesió no canvia, és immutable. El dany neurològic no augmenta ni disminueix encara que les conseqüències poden canviar cap a la millora o l’empitjorament.

-L’alteració del sistema neuromotor incideix en aspectes físics com la postura o el moviment.

-La lesió no és degenerativa, això és, no augmenta ni disminueix.

-La lesió es produeix abans que el desenvolupament i creixement del cervell hagin conclòs. Pot ocórrer durant la gestació, el part o els tres primers anys de vida del nen. Un període de temps en el qual el sistema nerviós central està en plena maduració.

-La lesió també pot afectar a altres funcions com l’atenció, la percepció, la memòria, el llenguatge i el raonament. El nombre de funcions danyades depèn, d’una banda, del lloc, tipus, localització, amplitud i disfunció de la lesió neurològica, i per l’altre, de moment en què es produeix el dany (nivell de maduració de l’encèfal).

-A més, la lesió interfereix en el desenvolupament del Sistema Nerviós Central. Una vegada produït el dany aquest repercuteix en el procés *madurativo del cervell i, per tant, en el desenvolupament del nen.

El grau en el qual aquesta discapacitat afecta a cada persona és diferent, i ve determinat de moment concret en què es produeix el dany; així podem trobar-nos amb persones que conviuen amb una paràlisi cerebral que resulta amb prou feines perceptible, desenvolupant una vida totalment normal, enfront d’unes altres que necessiten del suport de terceres persones per realitzar les tasques més bàsiques de la seva vida diària.

PERFIL ALUMNES I USUARIS ATESOS A LES ENTITATS MEMBRES DE FEPCCAT:

 

Les persones que assisteixen als nostres centres presenten una discapacitat física greu i permanent, una paràlisi cerebral que, en molts casos, s’associa a altres trastorns com poden ser sensorials, problemes de salut això com trastorns de caràcter cognitiu, el que en conjunt s’anomena “pluridiscapacitat”. Els trastorns que en deriven d’aquesta pluridiscapacitat, i que presenten la majoria dels nostres usuaris són:

· Trastorns motrius: els quals impliquen manca d’autonomia en la mobilitat, falta de control voluntari dels moviments, presència de dolor, …

· Els trastorns sensorials : els quals impliquen una percepció distorsionada de la realitat i de l’entorn que els envolta, dificultats per a comunicar-se i relacionar-se amb l’entorn i com a conseqüència provoca l’aïllament i la desconnexió.

· Els trastorns de la salut : els quals impliquen disfuncions pulmonars, vasculars, digestives, entre d’altres…, seguiments hospitalaris, el que tot plegat fa que requereixin una atenció permanent i immediata.

· Trastorns cognitius: els quals impliquen dificultat en el raonament, dificultat en la memòria i aprenentatge, dificultats per orientar-se en l’espai i en el temps, alteracions en la comunicació i el llenguatge, dificultat en l’expressió de les emocions i en el contacte amb l’altre, o d’altres com dificultats en la socialització – comunicació, pèrdua d’interès per a l’aprenentatge…

Entendrem doncs el concepte de pluridiscapacitat com: Una situació de vida específica, en la que la persona presenta una disfunció cerebral (pre-natal, peri-natal  o ocorreguda durant el seu desenvolupament) i que té com a conseqüència greus pertorbacions en la seva eficiència motriu, perceptiva, cognitiva i de relació amb el medi, tant físic com humà, tot esdevenint en una situació d’extrema vulnerabilitat.

A causa d’aquesta complexa situació, la persona amb paràlisi cerebral i/o ambpluridiscapacitat, en les diferents etapes de la seva vida, requereix diferents suports que li garanteixin una qualitat de vida, com ara: l’accés a cures i tractaments específics, unes competències humanes relacionals i un suport psicològic que contribueixin a millorar la seva estructuració física, psíquica i social.

La complexitat de la Paràlisi Cerebral, les seves característiques i les necessitats diferenciades, com l’ampli ventall de graus d’afectació, fan que sigui del tot necessari contemplar aquesta discapacitat com un nou grup específic diferenciat de la física, la sensorial i la intel·lectual o malaltia mental.

Emmarcar la Paràlisi dins algun dels grups de la classificació oficial de discapacitats és empobrir una realitat, doncs sigui quina sigui la tipologia en que la incloguem sols en farem referència a una part i no a un tot.

Volem doncs que la Paràlisi Cerebral i pluridiscapacitat, sigui reconeguda com una discapacitat més. No hi ha dubte que, d’assolir aquest just reconeixement, hi hauria un gran avenç en la qualitat de vida del col·lectiu.