Manifest del Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral 2018

L’atenció en el món rural com a eina d’inclusió social

A Catalunya hi viuen més de mig milió de persones amb discapacitat. D’aquestes, 120.110, una de cada cinc, en el món rural. De tot aquest col·lectiu, una mica més de 25.000 persones tenen problemes de mobilitat. Més de 16.000, tenen reconeguda una discapacitat superior al 75%. Un gruix de prop de 15.000 persones requereixen d’una tercera persona de suport i, per tant, són dependents per a activitats relacionades amb la seva vida diària.
Aquestes persones resideixen en un territori que comprèn més del 80% del país, però que és el gran oblidat quan es parla d’atenció a la discapacitat. Aquest oblit és injustificable i provoca que moltes persones amb discapacitat se sentin excloses a l’entorn que hauria de ser la seva llar.
Qualsevol persona amb paràlisi cerebral i discapacitats similars topa amb múltiples dificultats en el món rural. És un entorn on els espais no es dissenyen des de la perspectiva universal, el transport públic és limitat i, en general, no està adaptat. Tampoc compta amb serveis de suport a la discapacitat desenvolupats de forma homogènia. Falten espais i suports per a la inclusió escolar i, com que existeix un teixit empresarial de petites dimensions i poc sensibilitzat per a la contractació de persones amb discapacitat, l’accés al treball és complex.
Aquestes dificultats per desenvolupar una vida amb autonomia en l’entorn rural creen situacions d’exclusió social que posen en major posició de vulnerabilitat a les persones amb discapacitat i a les seves famílies. Aquesta vulnerabilitat es tradueix en un major risc de caure en situacions de pobresa, de sobrecàrrega familiar per absència de suports i en més aïllament social.
Si parlem d’espais dissenyats per a tothom, ens referim a tots els espais sense excepció. El lloc de residència no pot ser un motiu per no rebre l’atenció corresponent o per no rebre un servei correcte, necessari i específic. Com que no es compleix aquest aspecte, a l’àmbit rural es produeix una doble discriminació vers les persones amb discapacitat. Primer, per la seva situació de dependència. Segon, per viure en un entorn en què no s’ofereixen les solucions adequades a aquesta situació.
En aquest sentit, reivindiquem la feina essencial del Moviment Associatiu de la paràlisi cerebral. Les nostres entitats treballen tenint en compte les necessitats de més de 6.000 persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats que viuen tant a l’àmbit urbà com en el rural, a Catalunya. Any rere any, les organitzacions del Moviment ASPACE han estat pioneres en impulsar projectes de suport al domicili, de transport, de treball, d’educació i de promoció de l’autonomia personal.

 

En el Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral, volem reclamar el dret a viure en espais accessibles i dissenyats per a totes i tots, sense que importi el lloc on residim. Fem una crida a les Administracions Públiques i als diferents agents de la societat a:

  • Desenvolupar polítiques orientades al Desenvolupament Rural des d’una perspectiva transversal; és a dir, incloent-hi de forma explícita el col·lectiu de persones amb paràlisi cerebral, tenint en compte a les persones amb grans necessitats de suport i en coordinació amb les associacions que representen el Moviment ASPACE.

 

  • Consolidar serveis de proximitat centrats en les necessitats de les persones. Aquests serveis han d’incloure la millora i l’adaptació dels serveis de transport; la construcció d’espais accessibles per a les persones amb paràlisi cerebral i discapacitats similars en qualsevol entorn i han de contemplar intervencions de caràcter ambulatori en zones amb limitacions d’infraestructures.

 

  • Implementar itineraris personalitzats de formació i treball que contemplin sectors emergents a l’àmbit rural i accions de sensibilització a professionals de l’educació i al col·lectiu d’empresaris en general.

 

  • Promoure l’ús de noves tecnologies com a estratègia d’informació, apoderament i promoció de l’autonomia de les persones amb paràlisi cerebral i discapacitats similars.

 

  • Aplicar aquestes mesures des de la perspectiva de gènere. Si tenim en compte que el 49% de les persones amb discapacitat que resideixen a l’entorn rural a Catalunya són dones, la dona ha de ser protagonista de la planificació i el desenvolupament d’aquestes mesures.

Les persones amb paràlisi cerebral, les famílies i els professionals implicats en l’atenció al col·lectiu; oferim a la resta d’organitzacions del sector, a les empreses, a les Administracions Públiques i a la societat en general la nostra col·laboració per a convertir aquestes propostes en una realitat. Creiem en la nostra capacitat de revertir aquesta situació: és hora de parlar de l’atenció en el món rural com una eina d’inclusió social. Volem una societat per a totes i tots. I volem contribuir a la construcció d’aquesta societat: sense que importi el nostre lloc de residència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s